Bloc

Quines són les característiques del producte dels materials d'ànode de sacrifici?

Oct 18, 2024 Deixa un missatge

L'ànode de sacrifici està fet d'un material metàl·lic amb un potencial relativament negatiu. Quan està connectat a la canonada protegida, es dissociarà preferentment, inhibint així la corrosió de la canonada, per la qual cosa s'anomena ànode de sacrifici. L'ànode de sacrifici ha de tenir un potencial estable prou negatiu per mantenir una tensió de conducció prou gran; al mateix temps, hauria de tenir una gran electricitat generada teòricament i una eficiència de corrent alta i estable. Els materials d'ànode de sacrifici pràctics són l'aliatge de magnesi, l'aliatge de zinc i l'aliatge d'alumini.

Les característiques de l'ànode de magnesi són una petita gravetat específica, un potencial negatiu, però una baixa eficiència de corrent. És adequat principalment per a ocasions amb alta resistivitat del sòl. Les característiques de l'ànode de zinc són una gran gravetat específica, una petita electricitat generada per unitat de pes, però una alta eficiència de corrent. L'alumini pur no s'utilitza com a ànode de sacrifici perquè l'alumini es passiva fàcilment. L'electricitat generada teòricament de l'ànode d'aliatge d'alumini és gran, el rendiment de l'ànode és bo en un entorn que conté ions de clorur i el preu de l'electricitat generada per unitat és barat. La gent està estudiant l'ús de materials de farciment adequats per fer que els aliatges d'alumini es puguin utilitzar en sòls generals.

Es poden seleccionar i utilitzar diversos ànodes de sacrifici segons les necessitats, i es poden fer en diverses formes i mides. La majoria dels ànodes de sacrifici es troben en estat de fosa, amb seccions transversals d'ànodes de magnesi trapezoïdals, circulars, rectangulars, etc. Les especificacions d'ús habitual dels ànodes d'aliatge de magnesi fos són de 8 kg, 11 kg i 14 kg. Un nucli d'acer està enterrat al mig de l'ànode de sacrifici, que s'enterra quan l'ànode es col·loca, amb un o ambdós extrems exposats. El seu propòsit és guiar el corrent de l'ànode, facilitar la fixació de l'ànode i augmentar la resistència mecànica de l'ànode. Normalment, un material amb una resistivitat inferior a la del sòl s'omple al voltant de l'ànode de sacrifici, que s'anomena farciment. Entre ells, el guix (és a dir, el sulfat de calci) fa que l'ànode es corroeixi uniformement; la bentonita i la terra de diatomeas retenen la humitat del sòl; S'afegeix sulfat de sodi per reduir la resistivitat del sòl.

Enviar la consulta