Tres materials actius utilitzats en anodes sacrificials d'alumini d'alumini

Molts metalls immersos en un electròlit (com l’aigua de mar) generaran una tensió. Aliatge d’alumini Price Price When Dos metalls diferents estan en contacte (connectats elèctricament), creen una cèl·lula galvànica (com una bateria), amb el metall menys noble formant l’ànode (com un hèlix de bronze) i el metall més noble formant el càtode (un eix d’acer inoxidable). L’aliatge d’alumini proporciona més protecció i dura més que el zinc. Continuarà funcionant en aigua dolça i es pot utilitzar amb seguretat en aigua salada. L’alumini és un bon ànode per a moltes aplicacions. Si voleu protegir dos metalls, heu de connectar un tercer metall més actiu que els dos primers. El metall (com el zinc) es converteix en l’ànode de l’altre metall i protegeix el càtode corroint (renunciant al metall) en si mateix, d’aquí el nom de l’ànode sacrificial. Els tres materials actius utilitzats en els anodes sacrificials són el zinc, l’alumini i el magnesi. Tenen propietats i usos diferents. Per proporcionar protecció, es necessita una possible diferència de tensió factible entre l’ànode sacrificial i el metall que s’ha de protegir. La propietat important és la capacitat actual del material de l’ànode. L’ànode crea una diferència de tensió, que condueix un corrent elèctric entre l’ànode i el metall protegit i a través de l’aigua. Igual que tenir una bateria més gran, més capacitat tingui, més dura. Per cert, per a un ànode determinat, la taxa actual depèn de la superfície de l’ànode i la vida depèn de la massa.